El substantiu civisme té el significat de 'comportament respectuós amb les regles de convivència pública'. Per exemple:

La nova ordenança de civisme regula l'ús de vehicles de mobilitat personal.
La pregonera va demanar civisme durant la festa major.

A partir d'aquest substantiu es pot formar incivisme, amb el prefix in-, que té el valor de negació o privació del radical al qual s'adjunta. Així, doncs, incivisme significa 'manca de civisme'. Per exemple:

L'estat en què van quedar els carrers era fruit de l'incivisme.
L'incivisme en el transport públic ha afavorit la presència de vigilants.

Al costat de civisme i incivisme hi ha les formes civilitat i incivilitat, amb el mateix significat, respectivament.